Vai a sottomenu e altri contenuti

Crèsia de Santu Bainzu

Sa crèsia intitulada a Santu Bainzu, màrture de Porto Torres, est istada fraigada in antis de su 1388 (difatis benit numenada in su tratadu de paghe firmadu intre Eleonora de Arborea e Giovanni d'Aragona); in su tempus, dd'ant torrada a nou unas cantas bortas.

Est istada crèsia manna e Santu Bainzu fiat patronu de Aidumajore finas a sa fine de su 1400 (o 1500) cando, a pustis de su miràculu de s'aparitzione de Nostra Sennora, fiat istada fata sa crèsia de Santa Maria de sas Prammas.

S'istile de sa crèsia est romànicu. Est istada difatis fraigada cun sa frontera cara a ovest e s'abside a est. Cunfirmat cantu nadu su fatu chi b'at un ventanedda de istile romànicu in sa ghenna de a costazu, agatada cando fiant torrende a nou sa crèsia, a sa fine de su '70.
Àteras cosas nos faghent pentzare chi, cussa de Santu Bainzu, fiat sa crèsia manna fintzas a su 1400, prus o mancu. Custu si cumprendet ca, in su presbitèriu de sa crèsia, a manca, b'at un arcu gòticu aragonesu: custu istile fiat impreadu meda in su 1400. Duncas, si s'arcu est de cussu perìodu, custu cheret nàrrere chi insaras sa crèsia fiat galu impreada.

In su pàtiu a cara a sa crèsia si podent bìdere unos cantos repertos archeològicos comente menhir, bètiles anicònicos, cantos iscolpidos, tumbas de pedra.

torna all'inizio del contenuto
torna all'inizio del contenuto